𝙸𝚗𝚏𝚎𝚛𝚝𝚒𝚕𝚒𝚝𝚊𝚝

Una sola paraula que et deixa estès a terra.

El camí comença amb una esperança intensa que perdurarà molt temps i et mantindrà caminant, però quan sents anomenar la paraula “infertilitat” es torna un camí de roques.

Les preguntes són bombardejades dins el teu cap: què em passa? Què estic fent malament? Per què potser no som compatibles? Per què el meu cos rebutja crear vida? Quina lliçó de vida he d’aprendre? I ara, què? ...

“Jo ja estic morta per dins” em deien fa uns dies. I, sincerament, crec que han estat les paraules més sinceres i, a la vegada, més dures que he escoltat mai. Vaig veure cadascun dels trossets trencats del seu cor.

No hi ha resposta correcta a cap de les preguntes. No, no tens la culpa de res. No, no has fet res malament.

Plantegem-nos, com a societat, per què hem deixat a l’ombra a aquestes persones. Persones que se senten perdudes, dolgudes, incompreses... soles.

Cal que pensem, empatitzem i reaccionem.

És molt necessari poder compartir amb altres dones que hagin passat per aquest dolor tant penetrant.

Perquè no poder realitzar el somni de ser mare o ser-ho a un preu alt, també durà a haver de transitar un dol. A trencar-te i a reconstruir-te. Pas a pas, sense pressa, prioritzant el teu benestar emocional, espiritual, mental i físic.

Escoltem-nos i acompanyem-nos.